L'Arqueologia de l'Orient Bíblic
Arqueologia de l'Orient Bíblica de l'Orient Bíblic, hi és representada per un conjunt força
important de peces relacionades amb els països de la Bíblia (Mesopotàmia,
Egipte, Xipre i Palestina). La recopilació d'aquests objectes és fruit de
l'activitat del monjo Bonaventura Ubach (mort el 1960), iniciador dels estudis
bíblics a Montserrat, i dels seus deixebles. El Museu, a més de les peces més
importants que estan permanentment exposades, té un fons que es va alternant
periòdicament per mostrar-lo als visitants i estudiosos.
De la cultura de Mesopotàmia, cal destacar entre altres coses, les nombroses
tauletes cuneiformes en llengües acàdica, hitita i sumèria que van del 3.400
a.C. fins al 600 a.C.; un bon conjunt de cilindres de pedra, amb les seves
empremtes, que testimonien els diferents períodes de la història mesopotàmica.
D'Egipte, cal esmentar el conjunt de peces funeràries antigues, entre les quals
hi ha una mòmia d'una noia d'uns 25 anys d'època tardana, dos sarcòfags, vasos
canopis, estatuetes i amulets.
Pel que fa als objectes procedents de Palestina, cal remarcar les ceràmiques de
les diverses èpoques bíbliques -alguna del 4.000 a.C.-, monedes, estàtues de
divinitats gregues i cananees, vasos de cristall romans i bizantins, una copiosa
col·lecció de llànties,... És notable, encara, la col·lecció de ceràmica
xipriota, amb peces del segle XX a.C. i posteriors.
Pintura antiga
La col·lecció de pintura antiga va dels segles XIII al XVIII, amb un fons
important, en el qual estan representats autors com Berruguete, Morales, el
Greco, Bonfigli, A. de Salermo, Marco Pino, Caravaggio, Luca Giordano i Tiepolo;
una bona part d'aquestse pintures va ser adquirida a Itàlia entre el 1914 i el
1920, en temps de l'Abat Antoni M. Marcet. La pintura catalana i castellana hi
és representada per unes taules dels segles XV i XVI.
Nigra Sum
El Museu ofereix també una exposició permanent sobre la història de la Imatge de
la Mare de Déu per tal de facilitar als pelegrins i als visitants en general de
conèixer l'evolució que al llarg de la història ha tingut la Imatge de la Santa
Maria venerada a Montserrat. Aquesta exposixió duu el nom de Nigra Sum. És a
dir: "sóc negra"; tot fent referència al text del llibre del Càntic dels càntics
1,4 que diu: "sóc negra i bonica", expressions que s'escauen a la Imatge de la
Mare de Déu de Montserrat, tant en el sentit plàstic com en el simbòlic o
teològic. L'exposició mostra l'evolució de la rica iconografia que s'ha
desenvolupat al llarg de les diverses èpoques, des del segle XII fins al 1947,
quan la Imatge va ser instal·lada en el tron del Cambril. Hi ha escultures,
pintures (Joan A. Ricci, c. 1639; Olga Sacharoff, 1947, entre altres), dibuixos,
gravats (alguns del 1499), medalles, etc.
PhosHilaron
Col.lecció d'Icones.
Son 160 icones bizantines i eslaves, provinents d'una
col.lecció particular cedida per quatre anys.
Phos Hilaron són dues paraules
gregues que tenen derivacions també en les llengues llatines (phos, photos,
llum, fotografía, fotocòpia; i Hilaron; rialler, riallera, hilaritat, fer
riure). En realitat, és un cant molt típic de les Esglésies Orientals que el
saben i el canten milions de persones en les seves llengües natives. Aquest
títol vol expressar la subsància que aquesta exposició d'icones, en la qual la
llum, la que ve de les icones, i la llum ambiental, daurada, tipicament
bizantina, que té l'ambient expositiu, juguen un paper determinant.